A fer encàrrecs pel Prat

9.30 h del matí a 6Cº

Autobús 165, parada Coronel Sant Feliu amb Av. Verge de Montserrat, veig que m'està esperant, la saludo i decidim on anar a esmorzar. Decidim el Tastet. Prenem un cafè amb llet calentet per carregar les piles. Molts dies la Conchita s'apropa al Prat per fer alguns encàrrecs. A ella no li sembla gaire esforç venir de Sant Cosme fins al Prat a fer compres, em comenta que d'aquesta manera es mou del barri i així es troba a amigues. Com aquest matí, que ens hem trobat a una companya que fa gimnasia amb ella.

Mentre estem prenent el cafè, m'explica que a ella sempre li ha agradat viatjar, i el que no ha pogut fer de jove ho està fent ara de gran. A la parròquia de Sant Cosme i Sant Damià fan activitats per anar a Montserrat, a la Catedral de Santiago, fins i tot a Lourdes a veure la Verge... li agrada molt i la fa sentir molt viva. Fa uns quants anys es va apuntar amb unes quantes amigues per anar a Venècia. Ho recorda amb molt de sentiment i felicitat. Té un bon record d'aquell viatge.

Quan acabem d'esmorzar, fem un llista mental del que hem de comprar: un bolígraf de la marca Pilot, única i exclusivament com el porta a la mà de mostra per a la dependenta; anar a recollir unes fotografies, comprar un pollastre sencer i un parell de tallades de peix panga.

Sortim de la cafeteria i la Conchita es prepara posant-se l'abric i la seva motxilla. Penso que per l'experiència i la pràctica de la Conchita és una manera molt còmode d'anar a comprar. Té molta agilitat tant física com mental. Calcula els preus i els canvis molt ràpidament. La Conchita és una dóna molt agradable. A cada botiga on entrem a comprar tothom la saluda amablament i li preguten com es troba. Tothom la coneix.

Finalment, acabem de fer els encàrrecs i tornem a anar a la mateixa parada on ella havia arribat. M'espero amb ella fins que arriba els bus i ella puja.

Hem tingut molt bon dia. Fins la pròxima Conchita.