lunes, 24 de enero de 2011

Darrera de l'altar

Us presentem el protagonista, possiblement, més vist entre nosaltres, ja que ens referim en Josep Maria, més conegut com el mossèn de la parròquia Sant Pere i Sant Pau. Aquest dissabte em va obrir les portes de casa seva i les de la parròquia.

Entre porta i passadís me’l trobo al seu despatx revisant papers i escrivint, el què? Ho desconeixem, sempre serà un misteri. Ser mossèn és una feina, o millor dit, una devoció per el que fas i per el que estimes. Es va passejar per totes les estàncies tant de la parròquia, com de l’esplai o la cripta.

Passegem per l’esplai, saluda a tots els nens i nenes que estan jugant. El mossèn em comenta que li encanta tenir-los perquè donen vida i felicitat a les portes de l’església. Em porta a la cripta, un ambient solitari, fred però ple de reflexions i sensacions estranyes. Són les 6.30 de la tarda i té missa de baptismes.

Anem a la sala privada i entre creus, verges i Jesús es prepara, es vesteix, reflexiona, medita, li dóna un petó a Nostre Senyor i puja per les altes escales de l’ala nord-oest de l’església.

Després d’una hora i mitja de missa m’acomiado i li comento que no serà la última sessió amb ell. Que ens queda saber quin és el seu racó preferit en la parròquia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario