sábado, 27 de noviembre de 2010

Dijous ben de matí la Vicky m'espera per anar a classe de Ioga. Son quatre vegades per setmana que dedica el seu temps a aquest pràctica. Pel camí parlem de política, que ja s'acosten les eleccions i cal sobretot anar a votar. Quan arribem al Equipament Cívic Delta em presenta les seves companyes, un 99% dones. Només un noi jove, que fa poc ha començat, trenca la estadística. Es posen roba còmoda, mitjons fora i a la feina!


La concentració és màxima i cadascuna es tanca en si mateixa en la pràctica del exercici, amb prou feines hi ha comentaris, no hi ha queixes, només esforç de superació personal de cadascú. Coneixen el nom de cadascuna de les postures, cosa que a una estranya com jo li sembla impossible, no aconsegueixo recordar-ne ni un ara mateix.

La pròxima cita la Vicky m'ha pormés que anirem al teatre, on estan preparant l'obra que habitualment el Teatre Kaddish ofereix per Nadal al Teatre Modern. Ens colarem en un dels assajos finals.

Laura

domingo, 21 de noviembre de 2010

Una bona setmana de feina

Avui diumenge és el dia per passar revista a la setmana. He començat a fer el tafaner i colar-me a vides alienes, i és de moment una experiència molt més agradable i acollidora del que m'esperava.

Dimarts al vespre l'Adrià assaja amb el cor de la Filharmònica del Prat. És fosc, ja, a les vuit, però vencen la mandra i el fred i comença l'assaig, amb una sessió d'escalfament general i rialles a parts iguals


Entre bromes, cops de colze uns als altres i sense perdre de vista la intrusa que els acompanya darrere l'objectiu, van repassant les cançons que preparen per el concert de Santa Cecília.


Divendres, amb més fred encara, decidim passar el matí al aire lliure al Tennis L'Hospitalet, rutina setmanal del Pere. M'explica pel camí que allà son una bona colla, però que en realitat córrer, córrer, no corren massa darrere les pilotes, a la seva edat, s'ho prenen amb esportivitat i amb humor.


El més sorprenent és quan comencen a cridar els uns i els altres: "va una foto d'equip" i de totes les pistes de tenis no deixen d'aparèixer homes corrents per sortir-hi. De fet, en pensen fer còpies per el sopar de Nadal tradicional.


Al final he passat jo més fred que ningú, tota quieta fent les fotos. El "Rubio" //així li diuen// m'envia a prendre un cafè calent i diu que li apunti al compte. Abans de marxar m'explica que n'hi ha més d'un que el metge no s'ho pensava que pogués tornar a jugar a tenis, i allà estaven, enganxat a les endorfines que genera l'esport.

Tinc ganes de més! Estic a l'espera de quin és el pròxim trocet de vida quotidiana a que em conviden.

Laura

domingo, 7 de noviembre de 2010

Tret de sortida

És divendres al matí, un matí on encara escalfa prou el sol per ser novembre, probablement dels més càlids que tindrem fins l'any que ve. A la terrassa del Centre Cívic Jardins de la Pau ens esperen els tres primers protagonistes d'aquest projecte: l'Adrià, el Pere i la Vicky.

Tots ells més que puntuals i il·lusionats agafen ja les seves càmeres i comencen a fer les primeres fotografies els uns als altres mentre encara els expliquem el projecte. Pretenem colar-nos en les seves vides durant un parell de mesos i alhora que siguin ells qui ens l'expliquin a través de la fotografia. En un moment tots i cadascun d'ells ja te en ment a quines activitats ens convidaran: el tenis setmanal amb els amics, els assajos al teatre, ioga, un programa de ràdio, un taller escriptura... Tenen l'agenda més apretada que nosaltres!

Aviat arriben les històries, tot i ser de generacions diferents, hi ha tantes persones en comú que la xerrada s'allarga una bona estona recordant veïns, amics de l'escola, colegues de batalla o alguns que ja no hi son.

Però és només el tret de sortida, ens els propers dies més protagonistes aniran incorporant-se al viatge que ja te data d'arribada: el 8 de març. Ens acomiadem i marxen amb las càmeres digitals i una d'usar i llençar de 27 fotografies sota el braç. Tot just comença i sembla que ho disfrutarem!

Us anirem explicant l'experiència a través d'aquest diari digital.

Laura